LA PROJECCIÓ I LA GESTALT:

No comments Blog

La PROJECCIÓ dins la teràpia Gestalt és el que anomenem un mecanisme d’evitació del contacte. Aquests, ens ajuden a no contactar amb alguna cosa que d’entrada ens pot semblar dolorosa, però que si sempre anem evitant, pot arribar a tenir unes conseqüències molt més doloroses i a causar-nos estats de patiment constant.

Així quan projectem atribuïm les nostres característiques als altres o a l’entorn. És a dir, tot allò que no puc reconèixer de mi, ja sigui per idealització o per rebuig, li poso a l’altre i/o ho adjudico a l’ambient.

El tipus de projecció que realitzi dependrà de la meva autopercepció, de la meva estructura psíquica i de l’introjecte que tingui sobre mi mateix.

D’alguna manera, si l’introjectador s’empassava totes les creences sense digerir-les, el projectador les escup.

Projectem sentiments, pensaments i desitjos que no acabem d’acceptar-nos com a propis perquè ens generen angoixa o malestar. D’aquesta manera aconseguim una defensa psíquica que fa que aquests continguts “amenaçants” els col·loquem a l’exterior.

Una projecció positiva seria atribuir als altres una idealització del que jo voldria, qualitats dignes d’admirar i d’estimar, admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Aquest és un procés habitual i casi necessari en la fase de l’enamorament.

La projecció negativa opera en situacions que ens suposen un conflicte emocional o una amenaça d’origen intern o extern. Així, atribuïm a persones i/o a objectes els nostres propis impulsos, sentiments o pensaments que ens resulten inacceptables per a nosaltres mateixos.

 

D’aquesta manera, quan critico a algú estic projectant aquella part de mi que no vull veure o reconèixer com a pròpia, que és rebutjada; i quan admiro a algú, admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Pot ser que projectem aquelles parts que tenim conscients de nosaltres mateixos o bé aquella polaritat que no ens volem reconèixer, que tenim amagada a la part fosca.

Si tinc tendència a ser autoexigent, la meva part crítica rebutja a la que necessita descansar. Conseqüentment quan vegi a una persona que descansa, fàcilment la critiqui ens els meus interiors, ja que aquella persona té el que jo voldria tenir i no em reconec; equilibri entre el fer i el descansar.

 

Amb això no es tracta de que tot m’hagi d’agradar i absolutament tot tingui a veure amb mi. Un símptoma clar de que estem projectant, és quan ens quedem enganxats en aquella crítica i l’anem repetint, o se’ns va repetint amb diferents persones.

Una altra manera d’identificar una projecció és quan diem, no hauria de fer això, no hauria d’actuar així, llavors el projector no reconeix la pròpia culpa i l’atribueix a l’altre.

Tot és projecció i res és projecció. Alguna cosa em mou l’ambient per a què jo vegi una cosa i no l’altra, i d’alguna manera, jo no puc veure a fora res del que no tingui a dins. Si jo no sé què és el color vermell, quan el vegi no el podré reconèixer com a tal si, prèviament, no he tingut una experiència amb el mateix.

 

La part positiva de les projeccions, és que si en som conscients i els hi dono la volta, em puc arribar a conèixer molt millor i a saber identificar totes aquelles parts que la meva psique oculta a la meva part no reconeguda. A més a més, quan jo puc reconèixer les meves projeccions i no els hi atribueixo a l’altre, el deixo més lliure i obtinc una imatge més real de l’altre i l’entorn.

Helena Bellod, Escola Gestalt de Catalunya, Girona

Psicoteràpia i formació