TESTIMONI DE LA FORMACIÓ EN TERÀPIA GESTALT A GIRONA

No comments Blog

Jo era una persona molt racional que llegia molts llibres d’autoajuda perquè no entenia res del què em passava i a més odiava a mort el meu cos. No podia acceptar-me tal i com era. M’analitzava constantment buscant les arrels del meu malestar personal. Va arribar el moment que ni llegint les revistes ment-sana ni el més famosos llibres d’autoestima me’n podia sortir. Jo pensava: “ si molta teoria però com ho puc fer en la pràctica? Per què no em funciona? Què estic fent malament?” desprès de realitzar varis tallers monogràfics gestàltics per saber el que era això de la gestalt vaig optar finalment per fer la formació. Ara puc dir que he fet la millor inversió de la meva vida. Vaig aprendre els tres pilars de la teràpia gestàltica: 1) present: filosofia d’aquí i ara. El passat no existeix i el futur no és. 2) consciència (awareness): adonar-se de les sensacions internes i externes. 3) responsabilitat: som responsables d’escollir les reaccions pròpies. Això va fer un gran gir en la meva manera de veure la vida especialment al meu gran enemic : el meu cos.

Ara em responsabilitzo i sóc conscient que el meu cos estarà i viurà sempre amb mi. Que em serà fidel fins a l’últim moment no em deixarà i tot i així quan arribi l’hora lluitarà fins al final per tal de sobreviure. Sóc conscient que vaig oblidar el meu cos per refugiar-me en el món racional lògic dels pensaments, influenciada per una societat capitalista i consumista on alguns dels objectius són un bon treball, estudis, aparença social… i així em vaig anar allunyant cada vegada més del meu cos i dels seus missatges, les seves senyals. No tenia gens en compte els símptomes ni atenia a les meves necessitats, la meva atenció estava fóra de mi, a l’exterior. El pobre cos realitzant milions de funcions interiors, cuidant-lo al màxim, lluitant per mi jo sense tenir cap mena de responsabilitat vers a ell. Al contrari m’enfadava, enrabiava amb mi mateixa per la falta de rendiment, per està cansada, per voler descansar, dormir… no entenia res de res del que em passava: augment constant de pes, grans a la barbeta, pèrdues menstruals, enlloc de prestar atenció al cos i preguntar-me: què m’està passant? Què em vol dir el meu cos? Deixava la meva autoresponsabilitat als especialistes mèdics. Així va ser com vaig anar renunciant a la sensibilitat, a la percepció dels missatges corporals, la meva consciència i la meva responsabilitat vers el meu propi cos.

Amb els treballs i exercicis de la gestalt em vaig sorprendre de la gran memòria emmagatzemada que hi ha en el cos. És com una mena de biblioteca de records, sentiments, emocions, on es guarden tots els secrets viscuts al llarg de la vida i que molts d’aquests records no en som conscients ni sabem que existeixen i els quals estan guardats en el nostre cos com si fos una mena de caixa de pandora esperant a ser descoberts. Són petits regals que esperen a ser donats per tal de poder reconstruir la nostra identitat.

 

He après que mitjançant la respiració puc adonar-me compte (awareness) de les sensacions internes i externes. Al prendre consciència, en el present, de com respiro i el com és la respiració, em permet contactar amb mi: en què sento, com estic, què m’està passant… establint una relació entre cos, ment i emocions. Així des de la consciència desbloquejant i deixant fluir l’experiència retornen els records, situacions, personatges, sentiments, emocions, reaccions que estaven vetades i guardades en l’inconscient. Aquestes gestalts inconcluses i no resoltes les puc tornar a generar, crear i resoldre la situació. Això em fa sentir més lliure i més feliç.

Ara puc acceptar, conviure, redescobrir, estimar aquest tros de massa muscular, aquest cos que abans era un ser oblidat, estrany, molest i odiat. Ara sento el que sent, el que pensa, el que em diu en cada moment. Ara l’estimo i m’estimo, ara l’accepto i m’accepto.

Meritxell, 2014

Escola Gestalt de Catalunya-Girona.

Psicoteràpia i formació.